Afrofuturisme (resenya del llibre Afrofuturo(s)) SENSE SPOILERS

Just en el moment en què recupero la lectura i la passió per velles figures com la de Martin Luther King Jr., Malcolm X o Thoreau, i em torno a sorprendre després d’una gran aturada amb la filmografia de l’incombustible Spike Lee, arriba a les meus mans portat per la casualitat, aquesta desconeguda joia de la literatura negra.

Afrofuturo(s) és un petit menú degustació amb el millor que qualsevol pot provar de l’anomenat Afrofuturisme. Es tracta d’un recull de cinc contes del gènere fets per autores i autors tant africans com afroamericans (Suleiman Agbonkhianmen Buhari, Ivor W. Hartmann, Sheree Renée Thomas, Zak Waweru, Ytasha L. Womack), que exploren mons futuristes d’una manera màgicament quotidiana, i que la traducció d’Alejandra Guarinos no ens fa perdre gens de la seva essència.

Però abans de ficar-nos en farina, potser hauríem d’aclarir una mica què és l’Afrofutirsme. De fet, es tracta d’alguna cosa més que un gènere literari. Segons paraules de la pròpia Vikipedia, “és un tipus d’estètica literària i cultural que combina elements de ciència ficció, ficció històrica, fantasia i realisme màgic amb cosmogonies no occidentals. El seu objecte és criticar no només la problemàtica actual dels negres sinó també revisar, qüestionar i reexaminar els esdeveniments del passat “. I dins d’aquest extens grup que pren diverses disciplines artístiques, és on entren els cinc relats de Afrofuturo(s).

Aquesta petita corona de cinc joies explora diversos temes recurrents dins de la ciència ficció. Des del transhumanisme tecnològic fins als viatges en el temps, passant pel control mental, el cataclisme mediambiental i el món digital en general.

Podria semblar que aporta poc o res al món futurista, però dins de totes les seves virtuts, aquests cinc contes exploren imaginatius escenaris del futur més llunyà allunyats de les clàssiques visions occidentals, prenent com a referència i centre la cultura africana, mentre posen sobre la taula temes que s’entremesclen amb els ja citats i que són clàssics del gènere. L’herència de l’esclavitud als EUA i el conseqüent tracte d’inferioritat dels negres enfront dels privilegis de la raça blanca, fins i tot trepitjant la pròpia cultura africana; o la ruptura de l’eurocentrisme com a pilar de la concepció de la història humana, retornant als nostres orígens africans, són només alguns dels temes que es toquen d’una manera tan orgànica en aquests contes, que de vegades un no s’adona que estan allà, però que van calant a cada paraula llegida.

Però més enllà dels grans temes que es tracten i de la màgica forma de fer-ho, cada un d’aquests relats ens presenten escenaris de futurs llunyans, de societats totalment diferents de la nostra (aliens vivint entre nosaltres, el nostre món sense la presència humana, dictadures socials deshumanitzants, …), però tots i cada un d’ells ens porten en aquest viatge d’una manera subtil i natural, que els sentim com a escenaris propis, propers; fins que ens adonem de l’allunyats que estem de casa.

Sense cap dubte és una lectura més que recomanada. L’únic punt negatiu és la rapidesa amb què es llegeix i el molt que s’enyora quan s’acaba.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s