Salt Buit (fragment)

Caic en un profund somni que em fa sentir com si estigués surant sobre un càlid llac, però la sensació de pau que sol acompanyar-me no és plena, no és completa. Llavors noto una brisa suau a la cara, un lleu vent càlid bressola els meus cabells i començo a notar una estranya pressió sota la meva barbeta. Aquesta pressió es torna cada vegada més forta fins que al final resulta punyent. Vull cridar pel dolor i la sorpresa, però de sobte una mà em tapa la boca.

L’aigua que em gronxava sota el meu cos se sent ara freda i dura i el càlid vent s’ha convertit en una respiració amb una olor tan familiar com repugnant. Obro els ulls i tinc a pocs centímetres de la meva cara a l’Aitor, el monstre que posseeix el seu aspecte. La meva respiració s’agita de por i pànic i més quan descobreixo que això que em donava cops a la barbeta és un ganivet de carnisser oxidat que l’Aitor té a la mà.

– T’has tornat a escapar tot i que t’ho vaig avisar, princesa. Et permeto i et permeto, et deixo fer el que vols i així m’ho pagues. Doncs bé, això ha de canviar i per això em temo que t’hauré de castigar, petita. Si crides et juro que et tallo.- Deixa anar la mà de la meva boca i estreny la fulla del ganivet contra la meva gola que gairebé no em deixa respirar. Noto com agita l’altra mà per sota de la cintura i llavors entenc el que vol.- Saps que ho vols, maleïda puta.

M’intento regirar però l’Aitor estreny amb força el ganivet contra el meu coll fins a obrir la meva pell fent-me un tall que sento cremar a la meva gola. Mentre descorda el seu pantaló i aixeca la malmesa faldilla que porto cenyida. Jo començo a plorar presa de la impotència, el terror i la desesperació que m’envaeixen ara més que mai:

– Va, princesa, t’agradarà.- L’Aitor em baveja a la cara amb la nauseabunda olor del seu alè i m’obre les cames mentre riu. La meva resistència és nímia ja que els meus músculs no igualen la força de la meva por i la meva ira i noto com el meu cos cedeix davant la imposició de l’Aitor.

Noto com el seu dur membre encara el meu tancat sexe i sento una angoixa i un terror a les envestides. I arriben. El monstre que riu a sobre meu dóna un fort cop de maluc i noto com el seu fastigós i dur sexe em penetra amb molta rudesa. Un ardent i terrible mal em recorre el cos des les cames. Sento com les meves entranyes cremen de manera insuportable amb cada envestida d’aquesta bèstia que colpeja el meu úter amb cada penetració. Em desfaig en llàgrimes i súpliques perquè s’aturi. El meu cos ha abandonat tota resistència sent ara presa del dolor i d’un monstre nauseabund que no deixa de riure més i més com més gran és el meu plor i les meves súpliques. En un dels meus crits ofegats, l’Aitor aprofita per ficar la seva llengua fins al fons de la meva gola. El seu fastigós gust entre alcohol, tabac i aquesta olor repugnant de fastigosa brutícia m’envaeixen la boca i la gola i comencen a pujar les arcades inevitables. Quan ell ho nota s’aparta i em gira la cara just perquè comenci a vomitar sobre el terra de pur fàstic. L’Aitor s’acosta a la meva orella i amb un amenaçador i agressiu murmuri m’amenaça:

– Com em taquis amb la teva merda et juro que et foto una pallissa que et mato, et queda clar, maleïda puta? – No puc deixar de plorar amb el sabor del vòmit ocupant tota la meva boca. Ara només desitjo que acabi el més aviat possible.

Tot d’una sento com el ritme d’Aitor s’accelera i com la seva respiració s’agita, senyal que s’acosta l’orgasme i suplico:

– Si us plau, dins no, per favor.- El fil de la meva veu es cola entra els sanglots del meu plor que provoca que l’Aitor acceleri encara més el seu ritme. Als pocs segons comença a panteixar la bèstia i sento amb horror com el seu membre s’infla i esclata dins meu, inundant les entranyes amb la seva repugnant llavor. El monstre s’aparta de mi i riu mentre es corda els pantalons i jo ploro i crido desesperada per sentir-me violada fins el més profund de les entranyes. Es planta de peu davant de mi:

– Quin fàstic em fas.- I em dóna un cop de peu a l’estómac que em deixa sense aire. No deixo de rodar pel terra intentant recuperar l’alè, però em sento sense aire, sense poder respirar. Quan començo a témer que m’ofegui aquí mateix noto que se m’acaba el terra i caic per un graó que no havia vist.

En copejar el terra noto la ferma i càlida superfície d’un sòl de parquet. Obro els ulls i em trobo al terra de la nostra habitació. Tot i poder recuperar l’alè i respirar de nou, estic tremolosa amb els ulls molt oberts totalment horroritzada pel sofert i començo a cridar sense control, com si al cridar més i més temps pogués esborrar el que ha passat. Entre crits, torno a vomitar a terra mentre el meu cos em demana plorar, però el xoc li impedeix reaccionar del tot. Em quedo a terra, recolzada sobre els colzes i sentint com les parets de l’habitació són cada vegada més i més estretes.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s