El valor de 50 euros

El famós clixé “els diners no donen la felicitat” sol venir acompanyat del potser menys usat però igual de clixé “això ho dius perquè els tens”. Sense entrar a valorar fins a quin punt poden ser certes totes dues frases (no és l’objecte d’aquest text), si em sembla un bon punt de partida per el que vull mirar d’il·lustrar.

Com aficionat (per no dir boig) dels jocs de rol, us plantejo una recreació. Tenim una conversa sobre els preus en esdeveniments de rol, concretament jornades i els preus amb els que es manegen els participants d’aquesta conversa son uns 50 euros que engloben 4 nits en tenda de campanya, dret a accedir a totes les activitats i les instal·lacions (entre les que s’inclouen una piscina d’importants dimensions) i dret a un esmorzar tots els dies de qualitat qüestionable. Les opinions sobre si això resulta o no car son molt variades i els arguments que s’esgrimeixen també.

Ens pot semblar un molt bon preu per a tots aquests serveis, sobretot si ho comparem amb el que pot arribar a costar qualsevol hotel, especialment durant l’agost. Però si ens posem a desgranar la situació, el tema comença a merèixer una mínima reflexió.

D’entrada deixarem una mica al marge els costos que tenen aquestes instal·lacions, que gràcies a altres esdeveniments molt similars que s’hi han fet, sabem que no pugen tan. El què si considero important és apuntar que es tracten d’unes jornades anunciades com sense ànim de lucre, quelcom important per tenir en compte les “necessitats” econòmiques de referencia.

Uns 50 euros sense comptar menjar i altres possibles despeses, per un cap de setmana de rol a unes bones instal·lacions sembla una gran oferta de primeres, però s’embruta quan hi penses detingudament.

Agafant el fil de com hem començat el text, 50 euros pot semblar una quantitat no molt gran, però això sense dubte dependrà de si ens els podem permetre o no. Per a molta gent (i quan dic molta és molta), 50 euros son un obstacle insalvable o vagament sortejable amb un any d’estalvi estoic.

Un argument a favor d’aquests preus és el fet de que son preus tirats si els comparem amb els de qualsevol hotel, per “cutre” que pugui ser, i és molt cert. Aquestes prestacions per aquest preu un cap de setmana d’agost va més enllà de la simple utopia. Però aquí veig jo un altre problema, la comparació en sí mateixa.

Comparar una activitat que suposadament es ven com accessible a tothom amb un producte de luxe com son els hotels em sembla una degeneració molt preocupant de la comunitat o si més no, de part d’ella. I tan o més preocupant resulta la naturalitat amb la que això s’ha assumit, quelcom habitual entre les masses complaents de la societat de consum.

La marginalitat a certs nivells de la industria dels jocs de rol d’aquelles persones que no compten amb recursos com per assistir a certes jornades o poder adquirir productes tan bàsics com manuals de rol (alguns superant els 50 euros en les seves suposades edicions bàsiques) està tan assumida, que quan l’exposes a aquelles persones que sí poden plantejar-se aquestes despeses, tot el què reps d’elles és una encongida d’espatlles, un gest que substitueix un dolorós “si no s’ho poden permetre, doncs no s’ho poden permetre”.

Se’ns omple la boca parlant de les virtuts dels jocs de rol, de la seva gran capacitat inclusiva i de comunitat, però acceptem (i en alguns casos defensem) que existeixi aquesta divisió basada en el privilegi del poder adquisitiu.

Certament, 50 euros per unes jornades de rol de cap de setmana no sembla molt car o per un manual bàsic, sempre i quan els tinguis per poder gastar-los, total, son els teus diners, oi? no és el teu problema si altres no els tenen.

Anuncios
Posted in Rol

One response to “El valor de 50 euros

  1. Ho tinc molt clar en aquest aspecte i estic d’acord en la majoria de coses que dius. Potser per l’activisme on estem, crec que no es pot dir que quelcom és sense ànim de lucre i posar aquest preu. Jo no m’ho puc permetre, per exemple, però encara que pogués no ho pagaria, no hi aniria. Perquè “sense ànim de lucre” significa això i, no només no pot tenir preus tan alts si no que potser no s’hauria de pagar res o hauria de ser molt simbòlic. Desconec si la gent que organitza aquestes jornades cobra. És així? Un altre tema a debatre. “Sense ànim de lucre” no vol dir només que l’entitat o persones que ho fan no tenen l’objectiu de lucrar-se sinó que hi ha un rerefons social darrera o n’hi hauria d’haver un. I si l’objectiu és social, per a mi està clar: la comparació amb els hotels, com dius, no té cap sentit, i a més hauria de ser accessible a tothom i sentar precedent/exemple. Afinaria més: si l’objectiu és social, hauria d’anar contra el sistema o si més no, no usar els mateixos camins que el sistema capitalista, el del lucre, el de consum, que només fa que dirigir al rol cap a un camí que dista molt de ser social. Crec que “el món del rol” ha de decidir el seu camí. O el del sistema o el social. Crec que no pot jugar a dues bandes perquè quan ho fa, la vessant social se’n ressent. Crec que és interessant veure quin camí acabarà prenent i com evolucionarà. Ja ha canviat molt el rol, pel poc que conec, i m’entusiasma poder veure com continuarà (i com hi podrem contribuir tots d’alguna manera).

    Le gusta a 1 persona

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s