Fart

Entro al barri rodejat d’una gèlida nit i m’aturo per contemplar-la, fosca, silenciosa i trista, però encara imponent, i m’omplo de ràbia i cansament.

Estic enfadat, estic cansat, però per sobre de tot, estic fart. Fart de polítics vells de somriures falsos i llargues corrupteles, asseguts en cadires que ja tenen les seves arrugues a força del temps i la costum. Polítics que s’omplen de discursos veïnals i de llibertat mentre alimenten el sistema per seguir engreixant com els porcs que son, més preocupats de caçar medalles que mèrits.

Fart de polítics passius que enarboren en tot moment el trillat discurs del canvi mentre permeten l’espoli i la corrupció que els rodeja per complicitat o covardia. Galls que treuen pit davant els opositors sense recursos mentre callen al pas de l’ombra del seu titellaire.

Fart de vells activistes convertits en mafiosos d’estar per casa, tan tancats en engreixar els seus egos i les seves desgastades figures que ja res els diferencia dels mafiosos d’ofici. Seguiu traient la pols a les velles medalles mentre expliqueu per enèsima vegada com heu salvat la ciutat que entre vosaltres i els vostres amics us heu inventat. Anècdotes de merda per salvar una ciutat feta de merda.

Fart d’activistes oportunistes que només busquen sortir a la foto, capaços d’arrasar amb el què troben per no tenir sota els peus el pedestal que només ells creuen merèixer, aprenents de polític de saló, populistes de mitja merda. Generen sempre el dubte de si els seria més castig desaparèixer o seguir existint rebolcats en el seu patetisme.

Fart de la passivitat dels qui no es volen mullar, mentre deixen que les injustícies que veuen passin sense oposició per davant, atrapats per la manca d’iniciativa que els converteix en col·laboracionistes involuntaris, però tan reals com la resta.

Fart dels activistes i militants en actiu que perden el temps pensant més en els seus egos i en “salvadors de la causa” que no pas en ser constructius de debò, restant a casa sense deixar de fer córrer la llengua amb discurs de tertulià de bar, amb els seus “jo ho faria millor”, “aquesta dinàmica és equivocada”, però sense moure un dit si no va seguit d’una medalla i un diploma per la seva “heroïcitat”.

I ple d’ira i impotència contemplo la trista majestuositat d’aquesta centenària masia, que cada dia és més a prop de tocar terra. I si al final veiem el moment en el que caigui convertida en runa, ens acostarem a les restes del desastre, i amb la pols ja assentada, veurem entre la runa tots els vostres cossos sepultats, perquè si ella cau, vosaltres caureu amb ella, és una promesa.

Anuncios

One response to “Fart

  1. Seguirem lluitant. Encara que ells no ho facin i es posin les medalles. Si la masia es salva, i ho farà, haurà pagat la pena. Si ella encara és dempeus, nosaltres també ho hem d’estar. Encara que sigui pel respecte dels segles que l’acompanyen.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s