El rol com a eina educativa

Poques activitats lúdiques (i dic poques per cobrir-me les esquenes, ja que ara mateix no sóc capaç de trobar cap exemple) son capaces d’igualar als jocs de rol en quan a “prestacions”. Hem estat una part important d’aquestes pàgines parlant d’elles (i el que ens queda encara per davant), però fins ara ho hem fet d’una forma molt superficial.

En termes generals, els valors dels jocs de rol es troben força deixats de banda i poc explotats, i els que es troben més explotats, normalment ho estan sota uns criteris tan vinculats a l’aspecte comercial, que en molts casos casi no podem ni parlar de valors, de lo deformats i manipulats que estan.

El valor comercial que posseeixen els jocs interpretatius oculta molt profundament la resta. Podem pensar que no ho fan per motius d’intenció (de moment com a mínim), sinó que la motivació de no donar visibilitat a aquests valors sorgeix de la pròpia cara comercial. Tot allò enfocat al foment social i educatiu no sol ser el més lucratiu i això fa que les empreses tendeixin a deixar-ho de banda, menys quan els cal una neteja de cara o de capitals.

Un dels valors d’efecte més extens i immediat i que alhora és dels més menyspreats, és el valor educatiu, que intentarem explorar al llarg d’aquest capítol.

Intentar veure amb atenció cada petita branca i fulla d’aquest gran tronc que és el poder dels jocs de rol en el món educatiu és una feina complicada per la seva gran extensió, així que intentarem ser el més endreçats possible.

Una eina dins de la docència

Com ja veurem al llarg d’aquest assaig, un mateix valor te una quantitat molt gran d’aplicacions i igual nombre de camps on aplicar-se. El valor educatiu dels jocs de rol s’estén dins i fora de les aules i de les institucions docents, però com hem promès intentar ser el més ordenats possible, en aquest capítol ens centrarem en el seu poder educatiu limitat a l’àmbit docent. Altres aspectes, com l’educació social tindran el seu propi espai més endavant.

Malgrat ser un dels aspectes fora de l’estrictament comercial que més atenció està rebent durant els últims anys, el rol educatiu i com a eina docent encara està a anys llum de estar degudament ben tractat i estudiat.

De tota manera, aquest fet està sent remeiat gràcies al sorgiment d’un interès dins de una part de la comunitat docent i pedagògica. Els jocs de rol es troben en una popularitat creixent i cada cop més extensa, i això ha influït sense cap mena de dubte en que rebi més atenció de la que rebia fa 15 anys.

Actualment no és complicat trobar una llarga llista d’articles per Internet parlant sobre la importància de fer entrar el rol a les aules i també sobre projectes i maneres per portar aquest objectiu a port.

Però aquesta tendència ja ha començat a sortir de la xarxa i comencen a sorgir projectes reals duts a terme per docents que usen els jocs de rol en menor o major mesura dins de les seves classes.

Encara que estem parlant d’un gran progrés, en especial si comparem la situació actual amb la viscuda durant els anys 90, aquestes iniciatives encara resulten escasses i depenen de voluntats individuals de docents que vulguin organitzar-les. Encara resulta casi impossible trobar centres educatius que integrin de forma completa aquesta activitat en el seu sistema educatiu, ja sigui com a més a més durant la jornada lectiva, com a esdeveniments com petites jornades o com a activitat extraescolar més periòdica.

Curiosament, quan més pugem en edat i en nivell acadèmic, cada cop resulta més residual aquest rastre del rol dins de les aules, perdent-se una gran eina, en especial quan arribem a l’educació superior.

Els primers passos ja de bon començament

Un dels primers dubtes que apareixen sobre els jocs de rol quan intentes trencar la barrera habitual d’edat és “fins a quin punt puc trencar aquesta barrera?”, o dit d’una altra manera, a partir de quina edat pot una persona començar a barrejar-se amb els jocs de rol? La pregunta és una mica complicada de contestar.

A diferencia del que pot passar amb altres coses, com per exemple amb vacunes (que els segles d’estudis posen criteri a establir a partir de quines edats son més recomanables) o el dret a vot (que un estat s’encarrega d’establir amb criteris organitzatius, econòmics i també classistes), amb els jocs de rol resulta difícil d’establir quina és l’edat mínima recomanable. Sempre dependrà de les intencions del joc i el seu enfoc.

Certament, una partida de jocs tan explícits com Vampire: The Mascarade o The Call of Cthulhu (dos jocs de terror sobrenatural amb alts continguts de violència, entre d’altres) potser no sigui el més recomanable per a nenes i nens i preadolescents; però el rol pot anar més enllà de les simples partides que es munten per passar la tarda.

Estem d’acord en que el rol pot ser una gran eina educativa, i en aquest sentit pot ser usat des del moment en el que una persona és capaç de comunicar-se i entendre el seu entorn més immediat. Actualment, existeixen jocs de rol creats per a nenes i nens a partir de 3 anys, i parlem de jocs enfocats de forma casi exclusiva a l’entreteniment.

En l’àmbit docent, i per no perdre’ns en debats i percepcions, ens marcarem aquest mateix límit, sempre movible i adaptable a cada cas concret.

Hem posat un cert èmfasi en separa el rol “educatiu” del rol “entretingut”. Això vol dir que si prenem el rol com un entreteniment, perd el seu valor educatiu? Per suposat que no, però sí és cert que no posseirà un efecte tan marcat o tan profund en aquest aspecte com un joc de rol enfocat prioritàriament en l’educació, o si més no, no el tindrà sense una adequada adaptació.

En l’àmbit de l’ensenyament preescolar i d’escola primària, ens pot semblar precipitat introduir els jocs de rol, però res més allunyat de la realitat. A les edats primerenques en l’educació d’una persona (en aquest cas agafarem l’ampli ventall anterior a l’educació secundaria, entre els 3 i els 11 anys), son els anys de major capacitat d’aprenentatge i d’una creativitat natural més alliberada en la vida d’aquesta persona. Això converteix aquestes edats en un terreny molt fèrtil per a tots els valors que acompanyen els jocs interpretatius.

En aquests primers passos, el rol es converteix en una eina per a professores i professors on la transmissió de valors i actituds es converteix en una de les pedres angulars.

Els jocs de rol tenen la capacitat de ser conductors de diversos tipus de coneixement tals com emocionals, socials o basats en dades. Cada etapa a la vida d’una persona te com a centre l’aprenentatge i adquisició d’algun d’aquests coneixements, agafant més pes uns o altres en funció de l’edat.

Durant l’etapa infantil, tan els coneixements emocionals com els socials son els que prenen més importància, per davant d’emmagatzemar dades. Les i els infants aprenen a relacionar-se amb el seu entorn i amb la resta de persones i a gestionar les seves pròpies emocions.

En aquest sentit, un bon us dels jocs de rol durant aquesta etapa, pot oferir una forma constructiva i creativa per a què les i els infants aprenguin tan mecanismes per gestionar les seves emocions (amb la recreació d’escenes on aquestes hi tinguin un pes important) com el fet de donar una sortida creativa amb la participació i la creació dins el marc dels jocs interpretatius. Es presenta una gran oportunitat per a que les i els infants fomentin la seva creativitat, no només creant personatges i interpretant-los, sinó també creant històries per viure-les en partides creades per elles i ells. La seva edat no s’ha de convertir pas en una excusa per convertir-los només en “usuaris” de l’experiència, sinó que els hem d’alimentar perquè creïn les seves pròpies i donin vida a tot quan porten a dins.

Per altra banda, la naturalesa social és indiscutible per als jocs de rol. La interacció amb altres persones és la base de la seva mecànica, i una de les seves conseqüències més immediates és la creació de llaços socials amb qualsevol que hi participi. Però aquesta educació en les relacions socials també es fa cap a dins de la persona, no només amb la resta. Interpretar un personatge i haver d’improvisar accions i decisions seguint la seva psicologia, ens obliga sempre a posar-nos a la pell d’una altra persona, és a dir, a empatitzar amb ella. Començar d’hora amb exercicis que fomentin d’una forma profunda l’empatia, ajuda a crear una base molt més sociable, oberta i sobretot crítica sobre la que créixer.

Totes aquestes coses es van sumant dins del sac dels jocs de rol que son, com el nom ho indica, jocs. Això vol dir que creem un entorn imaginatiu, creatiu i sobretot, divertit, ajudant per començar a trencar des de bon començament amb els tòpics de l’educació avorrida i l’etapa acadèmica com un càstig o “quelcom obligat”.

Caminant per la secundaria

Amb l’ensenyament primari deixat ja enrere, la secundaria apareix com una de les etapes clau per a una persona a l’hora de trobar el seu lloc al món, o més aviat, els seus llocs al món.

Parlar del “nostre lloc” al món ha estat sempre una gran font d’angoixa per a la immensa majoria de les persones. Sentir-nos útils i acceptats son dos sentiments que des de que naixem ens ensenyen a tenir, i és precisament a través d’aquests sentiments com ens atrapen i ens manipulen des de la més tendre infància.

Precisament durant l’adolescència és quan aquestes angoixes (de les que parlarem amb més detall més endavant) prenen un cos més ferm. Durant els anys de secundaria és quan tot lo relacionat amb l’entorn social pren més importància. L’entorn de l’institut i els cercles socials fora d’ell agafen la davantera a l’entorn familiar i arriben a tenir un fort pes i una gran influencia en el desenvolupament personal.

Aquests anys son també els habituals per a conèixer i iniciar-se en els jocs de rol (aquelles persones que ho facin). No deixa de ser curiós i esperançador comprovar com l’edat d’inici en els jocs de rol cada cop és més d’hora. Si la tendència continua, aviat no hi haurà edat ideal per començar a jugar a rol ja que totes ho seran.

Centrats en l’àmbit docent, els jocs de rol es converteixen en una gran eina per a complementar qualsevol de les assignatures, permeten a través d’ells que qualsevol persona posi en pràctica tots els coneixements adquirits a classe.

Per posar un exemple, entendre alguns esdeveniments històrics resulta molt més senzill si es poden “viure” de primera mà, recreats en una partida de rol, que no pas llegits amb interminables dades a gravar en les nostres memòries.

Però més enllà de les aplicacions enterament acadèmiques, els jocs de rol dins dels instituts creen un espai per a l’enteniment i la integració.

Interpretar d’altres persones pot arribar a tenir uns efectes impensables en una persona. Per començar, l’obvi desenvolupament de l’empatia a l’aprendre a posar-se en la pell d’una altra persona, farà créixer un esperit crític i combatrà els prejudicis que després es poden desvirtuar en actituds racistes, sexistes, classistes o qualsevol altra basada en la discriminació de persones i col·lectius. Aquest pensament crític i obert obre una porta a un desenvolupament social enfrontat a l’imperant avui dia. Les divisions en grups dins d’un institut ja no es basaran en qüestions tan arbitraries com la raça, l’edat o qualsevol dels estereotips que estem cansades i cansats de suportar des de que tenim memòria.

Els jocs interpretatius tenen la capacitat de poder ser jugats amb persones totalment desconegudes, fent que no sigui necessari cap llaç previ entre participants per plantejar-ne un. Això ajuda a crear una obertura de mires que ensenya a estar sempre en disposició d’abandonar la pròpia zona de confort, amb la seguretat de fer-ho en una activitat lúdica i divertida, cosa que alleuja el “cop”.

El conjunt de totes aquestes “prestacions” cultiva una forta empatia i un també fort esperit crític, i permet plantejar terrenys més concrets.

Un joc de rol ens permet crear qualsevol escenari, de ficció o molt real. Aquesta petita imitació de la realitat fa poder recrear tan escenaris històrics com casos reals i propers o fins i tot casos concrets que puguin estar vivint participants d’aquest joc. Gràcies a això, podem explorar amb seguretat infinitat de situacions i contemplar diferents formes d’afrontar-les i fins i tot de resoldre-les.

En aquests àmbits, el rol en viu suposa una alternativa molt poderosa per escenificar problemes o qualsevol tipus de situació conflictiva. Portar la interpretació més enllà del joc a la taula i fer-la més real a través del moviment i l’acció més viva, és un mètode que es fa necessari per tractar temes molt concrets o d’una gravetat complexa.

Seguint amb la tendència ja iniciada durant la infància, en aquesta etapa pren més importància i força el fet de deixar que sigui l’alumnat qui creï més enllà de ser només “usuaris”. Els jocs de rol ofereixen una infinitat de possibilitats d’expressió artística i creativa (escriptura, narrativa, il·lustració, música, disseny i un llarg etcètera). És molt important que el cos docent no prengui la posició de creadors d’entorns i histories com una postura inamovible. Permetre la permeabilitat és fonamental, deixar que l’alumnat jugui, creï i narri i permetre aquesta mobilitat també en el cos docent, és la base per crear un entorn educatiu no basat en jerarquies, que ensenyi a aquest alumnat a respectar-se i respectar trencant les bases del classisme. El cos docent ha d’ensenyar a l’alumnat, però no ha d’oblidar mai aprendre’n també d’aquest alumnat.

Aquest trencament de jerarquies no només pot afectar a la relació docència-alumnat. El treball intergeneracional és també quelcom molt potent dins dels jocs de rol. Trencar les posicions de poder que cursos més alts en edat tenen sobre cursos més joves i trencar també la immobilitat d’alumnes fora dels seus sectors d’edat son dos conseqüències que van de la mà quan estableixes espais basats en l’horitzontalitat. En el cas concret de l’ensenyament secundari, aquestes conseqüències es poden fer notar més, degut a que la separació dins de la vida social dels centres sota criteris de curs i edat es fa notar més que no pas en altres etapes acadèmiques (sent també un problema en aquestes etapes, per suposat, encara que sigui menys accentuat).

En general, els jocs de rol durant la secundaria, siguin en el format que siguin, suposen una eina increïblement completa tan a nivell acadèmic com social i personal, i sense oblidar una de les seves qualitats més importants: és divertit.

Vivim en una societat on l’oci i la diversió ha esdevingut quelcom negatiu, un premi que una persona s’ha de guanyar després d’esforçar-se, sobretot quan abandonem la infància. Hem convertit en privilegi quelcom que hauria de ser un dret, en especial durant els anys abans de l’adultesa. Els jocs de rol suposen una forma per explorar mons imaginaris, escenaris reals inabastables d’una forma molt divertida i segura, una manera molt efectiva de trencar el mite de que aprendre és avorrit o quelcom del que defugir.

Sense cap mena de dubte, l’adolescència resulta una etapa complicada, les primeres experiències de llibertat i una etapa on es sol menystenir a qui la viu. Es te, de forma general, molt poca o cap confiança en les capacitats en adolescents, prenent a la gent dins d’aquestes edats com si fossin animals incapaços de fer res lloable.

Els joc interpretatius permeten crear un entorn on encaixar el progrés acadèmic de forma equilibrada, trencant amb les jerarquies presents dins de les pròpies matèries (donant a les arts i altres formes d’expressió un estatus per sobre de la marginalitat que ara pateixen).

Permet també fomentar l’empatia per combatre els prejudicis racials, socials, de classe, gènere o de qualsevol altre tipus, combatent alhora lacres com el bulling o altres formes de marginalitat dins els instituts. Aquesta empatia pot anar més enllà de persones “convencionals”, ajudant a l’alumnat a entendre punts de vista i experiències del passat, com per exemple amb personatges històrics o protagonistes de fets rellevants, al fer l’exercici d’intentar posar-se en la seva pell.

Fomenten la creativitat en casi tots els seus aspectes i formes, no deixant cap forma d’expressió fora del sac.

Però un dels beneficis que pot arribar a portar l’ús d’aquesta forma d’entreteniment dins de l’àmbit docent a la secundaria és el foment de la comunicació. No ens referim només a la comunicació convencional entre persones, sinó també a la comunicació de cada individu amb el món que el rodeja. En altres paraules, els jocs interpretatius poden suposar un gran canal d’expressió de cada persona, quelcom que pren una importància capital durant l’adolescència.

I en definitiva, crea un espai educatiu on cos docent i alumnat es tracten amb igualtat i respecte, sense fer necessari l’ús de la por o qualsevol forma de xantatge perquè l’etapa de secundaria “funcioni”.

I per fi l’última etapa

Abans de ficar-nos en farina dins dels estudis superiors, cal aclarir que en aquest apartat no parlem solament dels estudis universitaris. És una tendència massa generalitzada parlar d’estudis superiors i que a l’imaginari aparegui la universitat com si fos la única opció, existint un ampli ventall d’altres estudis superiors (cicles formatius, ensenyaments artístics, etc,…) que mereixen la mateixa atenció que els universitaris, malgrat veure’s sempre menystinguts pel classisme imperant que marca la universitat com el súmmum en el desenvolupament d’una persona. En aquest apartat del llibre, sempre que ens referim a estudis superiors, hi sumarem totes les seves modalitats, sense cap mena de distinció.

És fàcil pensar que un cop arribats als estudis superiors, les aplicacions dels jocs de rol dins de l’àmbit docent queden molt limitades. Dins d’un ensenyament enfocat a preparar-nos de forma més directa al què s’ha suposa que ha de ser la nostra vida com adults, hom pot pensar que l’aprenentatge sorgit de jocs deixa de tenir efectivitat arribats a l’ensenyament superior, que som massa “adults” perquè aquesta classe de coses puguin resultar útils. Res més lluny de la realitat.

L’ensenyament superior no deixa de seguir la mateixa línia que la secundaria respecte a la primària, perfeccionar el que ja portem anys aprenent. Mentre que durant la llar d’infants i l’escola aprenem les bases de l’empatia de forma relativament general, durant la secundaria, “perfeccionem” el que hem aprés coneixent casos més complexos i rebent dades més concretes.

Al llarg de l’ensenyament superior, succeeix essencialment el mateix. Ens obrim a un ventall encara més ampli de persones i d’experiències, i rebem una enorme quantitat de dades més complexes que en etapes anteriors. En aquest entorn, els jocs de rol es plantegen com una eina que pot arribar a adaptar-se a aquestes altes cotes de complexitat que tenen els ensenyaments superiors.

Els beneficis que ja em vist en l’apartat anterior (foment de l’empatia, acostament a formes de pensar i de veure el món que poden arribar a ser radicalment diferents a les nostres, transmissió de dades de forma amena i eficaç, foment de la creativitat i la imaginació, reducció de la jerarquització en l’àmbit docent i a diversos nivells, etc) es mantenen en el salt de nivell educatiu, però entren en un àmbit molt més especialitzat i sobretot força més ampli. Les aplicacions dels jocs interpretatius en l’ensenyament superior es multipliquen, arribant a poder tenir un paper cabdal en camps com les humanitats o l’àmbit de l’educació i el treball socials.

Un bon us dels jocs de rol (amb especial atenció als jocs de rol en viu) poden suposar una eina formidable per a un cos docent que busqui una preparació completa del seu alumnat i una connexió amb elles i ells més enllà de la tradicional i jerarquitzada entre alumne i professorat.

Un dels terrenys on més podem notar la diferencia respecte a altres graus educatius és precisament aquest, la relació entre cos docent i alumnat. Als ensenyaments superiors (molt especialment dins l’ensenyament universitari), el cos docent es troba allunyat de l’alumnat. Que molts d’aquests centres es trobin sota la direcció de càrrecs polítics deixa molt poc marge de transparència en les seves anades i vingudes amb el personal al seu càrrec. Aquesta màfia educativa es deixa notar molt en una naturalesa de professorat molt poc amiga de l’ètica professional ni dels escrúpols. L’horitzontalitat entre cos docent i alumnat pot trencar aquesta tendència encara massa viva dins dels centres, tan privats com públics.

Una mica de feedback

Hem estat parlant durant moltes pàgines sobre com el rol es pot convertir en una eina que pot aportar molts beneficis en cadascuna de les etapes de qualsevol carrera acadèmica, però en cap moment hem parlat dels beneficis en el sentit contrari.

Queda una mica fora de lloc omplir-se la boca d’horitzontalitat i de reciprocitat entre generacions o entre classes docents i obviar que aquesta reciprocitat també es dona entre els jocs de rol i les persones que en fan us.

Els jocs interpretatius tenen la seva raó de ser en la base humana que en forma part. Son persones les què creen, interpreten, juguen i donen vida als jocs de rol i aquests depenen totalment de l’acció d’aquestes persones.

Altres formats de joc veuen els seus entorns i les seves mecàniques molt limitades. Un exemple molt clar son els videojocs, on la programació i l’entorn gràfic ens marquen el què podem o no podem fer.

No exposo això com una “crítica” als videojocs. La seva naturalesa és una altra i per tan el seus desenvolupament també ha de ser diferent.

Els jocs de rol depenen molt de la interacció de les persones participants per tal de poder caminar. Si qui ha de crear una historia no la crea o no li dona continuïtat, el joc perd el seu sentit i mor.

Aquesta dependència tan estreta es converteix en un gran potencial quan trobes aquestes persones i fan que el joc es mantingui viu, i no només viu des d’un punt de vista simbòlic, sinó també viu, en moviment i en constant canvi. Cada persona que hi participa des del mateix moment que comença la creació del joc, hi influeix i en dona la seva pròpia forma i versió. Les creatives marquen una sèrie de paràmetres i normes, això és cert, però no es tracten de límits reals. En el moment que el joc arriba a mans d’una narradora, aquesta pot decidir modificar aquests límits aplicant regles noves, canviant o obviant les existents, canviar la naturalesa d’algun element de l’univers sobre el què es recolza o directament tot l’univers sencer.

Per aquest motiu, en cada un dels passos dins de la carrera acadèmica, el joc rep les influencies dels qui participen, i son influencies molt diferents. Un mateix joc de rol, plantejat de forma inicial amb els mateixos paràmetres i punts d’inici, patirà influencies molt diferents en cada una de les experiències, accentuant aquestes diferencies en cada etapa acadèmica. Aquestes diferencies poden arribar a desembocar en el sorgiment de variants d’aquest mateix joc o fins i tot en jocs totalment diferents.

Ens trobem que un mateix joc, plantejat dins d’un marc igual, ha explotat i ha originat en múltiples experiències i resultats, donant un recorregut i una vida al joc impensable en un començament.

Aquest exercici és imprescindible a l’hora de intentar construir models d’activitats o projectes per a centres docents i que aquest siguin capaços d’adaptar-se a qualsevol situació que es puguin trobar. No és el mateix crear un projecte basat en un joc de rol per a una escola pública d’un barri obrer d’una ciutat com per exemple Badalona (província de Barcelona), que posseeix una sèrie de dinàmiques i problemàtiques molt particulars; que fer-lo per a la facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, on les seves dinàmiques i problemàtiques seran totalment diferents a les del primer cas. No existeix la fórmula guanyadora i cada cas demana una atenció pròpia i una forma particular de funcionar.

La normalització d’aquest us no només se’ns fa necessària per a donar un caràcter més divers i fort a l’ensenyament en general, sinó que l’àmbit de la creació dels jocs de rol també necessita aquesta alimentació. Un us més habituat dels jocs de rol en l’àmbit acadèmic pot portar a una influencia de l’educació en la producció rolera, i per tan a una creació de més jocs i continguts amb una base més educativa o si més no amb una presencia més forta d’aquesta part.

La creació de jocs de rol des d’una perspectiva docent o acadèmica o creats directament per aquestes comunitats, poden ajudar trencar el mur que separa el món acadèmic, en especial el que pertany als ensenyaments superiors, de les persones que no hi formen part. L’exclusivitat i el difícil accés que una persona no vinculada te als coneixements i serveis de certs graus d’ensenyament, han ajudat a alimentar el classisme present en ells. Especialment amb els ensenyaments universitaris, existeix la separació i el menyspreu per a qualsevol que tingui accés a aquests estudis, i tancar els coneixements i els serveis propis del grau només és un totxo més a un mur ja molt llarg i alt.

Però aquest exercici no només es resol amb l’obertura dels coneixements. Hem d’aprendre a no menysprear a ningú per posseir un grau acadèmic inferior. Tenir una titulació no ens converteix en millors essers humans, i aquesta classe de jerarquització és quelcom que ha de ser combatuda d’arrel i de forma definitiva.

Però les aportacions que el món educatiu pot fer als jocs de rol no es queden a les relacions entre el món acadèmic i la resta del món. Pot esdevenir una eina que transformi la creació de rol des de la seva mateixa base.

Com veurem més endavant, la motivació comercial ha guanyat tan de terreny en la producció de nous jocs i continguts, que altres aspectes menys monetitzables son molt poc tinguts en compte, i quan son atesos, la majoria dels casos és precisament per aprofitar el seu valor comercial en aquell moment (com en son exemple molts manuals de rol per a infants o la infame traducció que es va fer del llibre #Feminism per part de Nosolorol, i que veurem amb més detall més endavant).

Quan construeixes quelcom partint d’una base o una motivació inicial comercial, per molt bones que siguin les intencions al començament, tots els moviments responen en funció d’aquesta motivació i la tendència és enfocar-se a lo comercial, subordinant la resta d’aspectes. Partir des de qualsevol altra base o motivació fa del camí que es segueix molt diferent a l’habitual i acceptat, i el més important, córrer al marge de les carreteres que controla el sistema i per les quals pot destruir o corrompre.

L’educació i la docència es presenten també com a eines de reciprocitat per a la comunitat dels jocs de rol, ajudant a donar una base més saludable i a trencar també l’exclusivitat i el classisme de l’academicisme, un dels més estesos i el què és pitjor, un dels més acceptats avui dia.

Per tancar

Malgrat ser un dels camps (el docent i acadèmic) on més casos trobem d’us dels jocs de rol com una eina per complementar el procés educatiu, encara ens manca molta feina per convertir aquests jocs en una opció estesa i amb pes.

Els beneficis que els jocs poden aportar en un entorn acadèmic, al marge de l’edat o el nivell, i els beneficis que aquesta comunitat pot aportar al creixement del món dels jocs, ocupen dues llistes molt extenses.

A més, aquestes influencies no es limiten tan sols a les aules i l’entorn propi de les classes. Aquest treball conjunt pot sumar en la construcció d’un model educatiu molt més horitzontal, igualitari i sobretot independent. Però per arribar a aquestes cotes, cal fer molta feina i que els membres docents i de l’alumnat que actualment ja treuen partit d’aquesta eina, passin de ser gent que experimenta a pioners d’un moviment molt més gran.

Anuncios

One response to “El rol com a eina educativa

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s