El rol com a eina social

Les utilitats i aplicacions que podem trobar dins dels jocs de rol i que hem vist de forma més exhaustiva al capítol anterior, tenen més camps on desenvolupar-se a banda de l’acadèmic. Al tractar-se d’una activitat on les bases més importants son la sociabilitat i la creativitat (i la seva extensa capacitat per barrejar-se i ramificar-se), els terrenys on es pot treballar i plantar llavor son molts i molt extensos.

En aquest segon capítol parlarem dels jocs de rol i la seva relació amb l’àmbit més social de la vida d’una persona o un col·lectiu. Degut a que per una banda, tractem un tema força ambigu i extens, i per l’altra, alguns dels pilars més importants ja els hem tractat en el capítol anterior (no podem oblidar que social i educatiu son dos espais que es toquen i barregen constantment), intentarem aportar idees noves, i en cas de redundar, procurarem no agafar-li massa gust.

Dins de l’àmbit social, tocarem molts temes (com els jocs de rol poden ampliar l’acció dels seus beneficis en coses com la integració, la preparació de professionals en l’àmbit social, el foment de certs valors tan dins com fora de l’àmbit dels jocs, etc…) i per tal de que tot quedi el més endreçat i entenedor possible, ens dividirem en els aspectes socials dels jocs de rol envers l’exterior (la seva relació amb el món que els rodeja) i en els mateixos aspectes socials, però envers l’interior (els temes de caire social que afecten directament als jocs de rol, la seva comunitat i el seu funcionament).

El rol dins del món social

Igual que passa en el món educatiu, els jocs de rol resulten una molt profitosa eina dins del món social. De fet, tots dos àmbits van de la mà i pel mateix carril molts cops i es complementen en molts d’altres.

Per a les persones que es troben dins el món acadèmic en qualsevol dels seus nivells, l’àmbit social fora dels espais acadèmics suposa una bona oportunitat per tastar altres experiències de persones d’altres espais i llocs, igual que per posar en pràctica els valors apresos fora de la “seguretat” de l’aula, ajudant a donar un pas més fora de la nostra zona de confort.

Les aplicacions que el rol posseeix, s’obren a un ventall encara més ampli del que permet l’àmbit acadèmic. Un bon us dels jocs interpretatius, poden donar suport i completar altres estratègies a l’hora de crear i cohesionar grups de diferents naturaleses i amb diferents objectius.

Amb infants, els jocs de rol fora de l’escola poden ajudar a proporcionar un espai d’oci amb els avantatges que ja coneixem (foment de l’empatia, foment de la imaginació, pensament crític, etc.) en un marc que trenqui la rutina escolar, aportant a més relacions socials fora d’aquest entorn i de l’entorn familiar.

Potser que desencallem

Tots els beneficis que hem repetit fins casi a l’obsessió tenen també aplicació dins de l’àmbit social, com és lògic. El foment de valors com l’empatia, la imaginació o la sociabilitat, son igualment aplicables i adaptables en aquest nou marc més ampli.

El treball de l’empatia per trencar les tendències i comportaments sexistes, racistes i classistes no perden la seva força fora de les aules i troben forat tan amb professionals de l’àmbit social com amb la resta.

Els jocs interpretatius es converteixen en una gran eina per a treballar tota mena de conflictes y transmetre valors i coneixement, ja sigui com activitat puntual en actes populars i culturals, com a activitat periòdica en centres públics o privats, en forma de taller enfocat directament al tracte de conflictes socials o en un grup tradicional de rol de trobada setmanal.

Però quin joc de rol?

La gran adaptabilitat dels jocs de rol respon a la seva gran varietat que ens permet poder escollir la forma més adequada per a cada situació. Jocs de rol de taula, amb o sense taulell, jocs de rol en viu en taula, en sala, agafant un edifici sencer o a l’exterior, o jocs de rol de forta immersió per a recreacions més profundes. Aquestes son només algunes de les moltes varietats que poden usar treballadores socials, dinamitzadores, militants o activistes de l’àmbit social.

En aquest apartat farem la divisió i ens centrarem en els dos grans grups dels jocs de rol per facilitar-nos a tots una mica la tasca. Així doncs, distingirem el rol de taula, és a dir, els jocs de rol que es duen a terme al voltant d’una taula (al marge de si es fa servir taulell, fitxes o res de res), i jocs de rol en viu, és a dir, els jocs de rol en els que la mecànica demana de la interpretació i la recreació físiques.

El rol a la taula

El rol de taula ens permet generar una recreació sense límits d’escenari (ja que l’element principal és la imaginació). A més, és una de les variants de jocs interpretatius que menys despesa demana per a dur-se a terme, a diferencia d’altres, com per exemple el rol en viu, de qui parlarem tot seguit. Es tracta d’una de les variants més popular, més assequibles i més fàcils de fer de forma periòdica. A més, es tracta d’una forma ideal per aquelles persones que tenen més problemes per socialitzar amb grups desconeguts, que no volen exposar el seu espai personal o que senzillament no els atrau la idea de la recreació en moviment. La taula ofereix una petita barrera física, deixant al nostre control i el de la nostra imaginació el nostre grau d’interacció amb la resta. Moltes persones usen aquests jocs de rol de taula com a una iniciació en els jocs interpretatius, una forma de deixar-se anar i anar provant sense perdre el control de la seva zona de confort.

Dins dels jocs de rol de taula existeixen una gran varietat. Jocs amb narradora, és a dir, amb una figura que porta el pes del desenvolupament de la història dins del joc (també anomenada directora o màster). Aquesta classe son ideals per a jocs que es vulguin moure per grans histories dins de la ficció o per a tractar temes concrets dins de cada partida, per evitar el risc de que es pugui desviar el centre de la qüestió.

Però hi ha formes de rol sense una figura directora, jocs on la pròpia dinàmica del grup és qui dirigeix l’acció. Aquesta classe de jocs son ideals per al tractament de dinàmiques de grups i per al tractament de temes i conflictes en grups on no es reconegui o on ningú vulgui assumir una figura directora.

Els jocs de rol de taula, que poden variar en la complexitat de la seva elaboració (ens trobem jocs que es poden realitzar o plantejar amb pocs minuts de marge i d’altres que poden arribar a portar mesos de feina), obren molt el ventall de les temàtiques a tractar, des de temes generals o de gran complexitat (recreacions històriques o de conflictes actuals, desenvolupament d’històries llargues i complexes, etc.) fins a temes o conflictes molt concrets i concisos (situacions properes i quotidianes, conflictes concrets o sorgits de forma immediata, etc.).

El rol en viu

Que els paràgrafs anterior no ens portin a error. El rol de taula (i totes les seves variants dins d’ell) és una gran manera de posar en marxa això dels jocs interpretatius, però no vol dir que sigui pas la millor.

Els jocs de rol en viu son molt diferents als de rol de taula, malgrat compartir la família dels jocs interpretatius. Les mecàniques des del mateix moment de la seva concepció ja resulten radicalment diferents, i s’accentuen en la posada en pràctica. Podríem dir que no estaríem parlant pas de jocs de rol que puguin ser comparables l’un amb l’altre.

El que sí podem afirmar és que, en termes generals, els jocs de rol en viu resulten més complexos que els jocs de rol de taula. La quantitat de coses que s’han de tenir en compte a l’hora de crear un joc de rol en viu el fan més complicat en la seva factura. Però igual que resulten jocs més complexos, de la mateixa manera també té aplicacions més complexes, algunes de les quals no podrien ser assumides degudament per un joc de rol de taula.

La mecànica d’aquest tipus de jocs permet fer una connexió més profunda amb el personatge i el seu entorn, fent créixer l’empatia que podem sentir per ell i per la resta. Aquest fet converteix als jocs de rol en viu en una gran eina pel tractament de temes i conflictes d’alta complexitat, en especial aquells amb els que ens pugui costar més d’empatitzar amb les persones que hi formin part.

Els jocs de rol en viu, en especial els immersius (en el quals, la relació entre la persona que juga i el seu personatge es busca que sigui el més profunda possible) busquen un acostament a la realitat que representen més personal, més íntima. Aquest fet els converteix en ideals a l’hora de tractar i donar pes a temes amb forta càrrega humana. No son poques les comunitats i grups que creen jocs basant-se en la visibilitat de problemes i conflictes mitjançant aquesta pràctica, i podem trobar jocs on es toquen temes com les malalties que pateixen estigmatització social (com per exemple la SIDA), el tractament del racisme en àmbits molt variats o el masclisme i els molts nivells en els què afecta aquesta lacra tan arrelada. De fet, sobre aquest últim tema en concret, el sorgiment de grups, tan de creatives com de teòriques que treballen el problema del masclisme fent us dels jocs de rol en viu es troba en ple creixement des de fa ja uns quants anys, essent un tema que s’ha tornat capital dins del món dels jocs de rol en general.

Els jocs de rol en viu més simples o senzills, ens poden oferir l’oportunitat de veure el funcionament i les dinàmiques de certs comportaments o de certs escenaris de conflicte, ja siguin quotidians o no (per exemple, els conflictes que poden sorgir dins d’un nucli familiar, dins de l’àmbit veïnal o el laboral, etc.). La seva escenificació ens poden permetre d’entendre molt millor perquè passen algunes coses o es donen alguns comportaments del que ho entendríem amb una simple explicació.

Els jocs que posseeixen una elaboració molt més treballada poden abraçar les mateixes temàtiques, però d’una forma més profunda. Però la principal funció que ens ofereixen és la de poder abordar temes i conflictes més complexos i també més llunyans. Aquesta última, és una propietat que posseeixen tots els jocs de rol, però de forma més intensa la tenen els jocs de rol en viu, i és la d’ajudar a trencar la postura que molts cops tenim d’espectador privilegiat. Un dels grans problemes que infecta el nostre dia a dia, i que realment arrosseguem des de fa segles, és que tenim un gran coneixement al nostre abast de tot el què passa al nostre voltant i a la resta del món, i de fet som conscients de molts dels problemes i de les desgracies que ocorren arreu. Però tot aquest coneixement no implica que empatitzem amb elles. De fet, la sobreexposició a la que ens veiem sotmesos cada dia d’informació i sobretot d’imatges d’aquesta informació, influeix en el fet de que perdem sensibilitat davant de certs esdeveniments com catàstrofes, guerres o altres actes de violència. Els jocs de rol, i en especial els de rol en viu, ens permeten l’opció de connectar amb aquesta empatia perduda, sentir esdeveniments que podem veure llunyans (encara que en molts casos ho son molt menys del que creiem o volem admetre) de forma molt més propera. Res ens pot recrear de forma exacta una realitat que no hàgim viscut, però tenim eines que ens poden acostar per intentar connectar amb aquestes realitats.

Ni el joc de rol més ben pensat i muntat ens pot treure de la nostra postura de seguretat, i aquest fet suposa un inconvenient i a l’hora un gran avantatge per als jocs de rol. Aquesta postura de seguretat en la que vivim (de més o menys sempre en funció de amb què o qui ens comparem), és el que impedirà que vivim altres realitats com si fossin la nostra, en especial pel què fa a realitats lligades a la violència. Però al mateix temps ens ofereix una postura segura des de la que experimentar i fer experimentar sense haver de patir seriosament per les conseqüències. Sempre tindrem a mà el botó d’ejecció per abandonar la nau si no ens agrada el viatge.

Gràcies a aquest element d’abstraure de la realitat i alhora d’atraure’ns a altres realitats, els jocs de rol en viu es converteixen en un recurs ideal per a gent implicada en l’àmbit social (treballadores socials, dinamitzadores, militants o activistes de l’àmbit social), per a la dinamització de grups humans, la difusió d’idees, la conscienciació i el treball de les lacres que es basen en la por i el desconeixement.

El món social dins del rol

Els jocs de rol disten molt de ser un espai lliure de racons foscos. Els rumors, les llegendes negres, la influencia de la societat i l’assumpció de moltes de les seves lacres, en especial dins del món editorial; tots ells omplen els món del rol de foscors capaces d’anular els beneficis dels jocs i fins i tot de convertir-los en una enèsima eina assimilada pel sistema.

Dins dels jocs de rol editats es segueixen repetint una sèrie de conductes que resulten en molts casos dolorosament acceptades. Masclisme, racisme i classisme es repeteixen i es perpetuen un manual rere un altre i en tots els seus productes derivats.

Alguns manuals presenten il·lustracions on els models masculins i femenins no tenen el mateix tracte. En els casos més extrems (com per exemple el joc Anima: Beyond the fantasy o un percentatge escandalosament alt en el camp dels videojocs), els personatges masculins tenen criteris de vestimenta que es subjecten a la lògica de l’univers que representen, és a dir, fortes i completes armadures per a personatges enfocats al combat i vestimenta més lleugera per altres tipus de personatges. Però els personatges femenins segueixen un criteri diferent, bàsicament el reclam visual. La roba i armadures de les personatges d’aquests jocs cobreixen les parts justes del seu cos per evitar que el manual passi a estar qualificat per a majors d’edat.

En altres casos ens trobem amb l’atribució sistemàtica de professions lligades a homes (guerrer, cavaller, etc.) i d’altres que es lliguen a dones (murri, bruixa, etc.).

És cert que d’uns anys cap aquí anem veient canvis en aquesta tendència. Molts dels jocs de nova fornada ja tenen en compte aquesta classe de discriminacions de gènere i es comencen a contemplar altres opcions com és el cas de la transsexualitat i el trangenerisme. Algunes reedicions també, però els jocs de gran tirada son el terreny en el que més costa entrar. Podem veure alguna notable excepció, com és el cas de Vampire: The Mascarade, on els rols de gènere son tractats de forma diferent, encara que no del tot eliminats, i es dona un tracte preferencial a conceptes com l’ambigüitat de gènere, que agafa un pes important en la mecànica del seu univers.

Altres formes de discriminació a banda de la de gènere també son molt presents i en alguns casos passen molt desapercebudes. Com a tot arreu, existeixen excepcions que clamen al cel per massa evidents, i ara ens toca tornar a usar a Vampire: The Mascarade com a exemple, però en aquest cas en negatiu, ja que posseeix alguns dels casos més flagrants de racisme dins d’un joc de rol. El sistema de beneficis o penalitzacions lligades a la raça fora dels universos de fantasia (on es maneguen races inventades i difícilment vinculables a races existents, a priori) encara existeix. En aquest també trobem algun cas que mereix tractar-se a banda, com per exemple Aquelarre, el joc medieval, on les diferencies de races son creades per un motiu estrictament ambiental i sense caure en el menyspreu o els tòpics.

Però el rol editat va més enllà d’aquestes dues grans formes de discriminació (grans per tot el què engloben i per lo terriblement estesos que estan). El classisme és una lacra tan present com inadvertida als jocs interpretatius. Jocs on l’heroi és una persona de classe alta dins la seva societat (guerrer, cavaller, polític), ja que en el moment que pertany a una classe menor, ja entra dins del terrenys de l’anti-heroi (murri o lladre) o pitjor, i és que molts jocs usen el sistema de “mèrits i defectes” per perfilar el caràcter d’un personatge, englobant dins de cada sac coses que consideren “bones” i “dolentes”. Algunes d’aquestes habituals classificacions comprenen trets com la riquesa, l’estatus social o el grau acadèmic com coses “positives”; i els seus contraris més handicaps físics (malalties o discapacitats) com quelcom “negatiu”.

Se’ns ha acostumat tan a valorar la gent per la seva “validesa” sota uns criteris terriblement cruels, que no ens adonem quan ho fem, però no treu pas gravetat al fet de fer-ho. Tenim molt integrat el menyspreu a persones que es troben en menor escala social o que posseeixen menys titulació acadèmica. És molt comú avui dia sentir-nos moralment superiors a persones que es troben dins d’aquests grups més marginats (“segur que no té ni el graduat” és un insult molt usat i poc qüestionat). Fins i tot persones de ment oberta i mentalitat suposadament progressista cauen en aquest classisme, en especial quan trepitgem el terreny universitari.

Però aquesta mena de comportaments no es queden només als manuals i als seus productes derivats, també passen als terrenys de joc. Ja sigui en una taula o en qualsevol espai on es desenvolupi una partida de rol en viu, son molt habituals els comportaments sorgits de l’arrogància, ja sigui per motius de gènere o classistes. Jugadors veterans que “corregeixen” a jugadores novells i a narradores amb intenció d’imposar el seu punt de vista o la situació que es dona de forma més habitual, jugadors i narradors que “expliquem” i “corregim” a jugadores i narradores amb la pressuposició de que no saben sobre el què s’està parlant o de que nosaltres sabem sempre més del tema.

Aquests comportaments, molt estesos i normalitzats en el dia a dia, tenen la seva extensió durant les partides, sent una proba de que, encara que els jocs de rol siguin jocs per estimular la intel·ligència, no implica que tothom que els jugui posseeixi una sana intel·ligència, per convençuts que n’estiguem molts cops.

Per tal de treballar aquestes lacres, és fa imprescindible l’ús de l’educació de forma habituada. Treball de les dinàmiques dins dels grups per atacar aquesta classe de comportaments, el foment de jocs i manuals conscienciats i actualitzats al igual que “castigar” aquells que segueixin fomentant tan arcaiques idees i formes de pensar (idea que explorarem al proper capítol).

Per tancar

La combativitat social i els jocs de rol poden establir (i en alguns casos encara massa escassos així ho fan) una relació de reciprocitat i mutualisme, aportant-se beneficis l’un a l’altre. Els jocs de rol han d’irrompre de forma més notòria en l’entorn social participant més d’activitats on actualment no hi tenen tanta presencia, com és el cas de centres socials, centres culturals o esdeveniments fora del seus propis circuits (com per exemple festes populars, fires o d’altres esdeveniments socials i culturals). Convertint-se en quelcom d’us més habitual, es podria treure més partit dels seus caràcters positius alhora que es fomenten els jocs entre aquelles persones que no els coneixen, obrint un altre front per el qual combatre la ignorància i les llegendes negres sobre els jocs interpretatius.

Per altra banda, la comunitat rolera encara hem de treballar molt les nostres percepcions i els nostres comportaments, igual que la resta del món. Fer front a conductes nocives i fomentar formes de pensar i actuar que trenquin amb les lacres del masclisme, el racisme, el classisme i qualsevol forma de discriminació. Un dels primers passos passa per acabar amb l’arrogància massa generalitzada que moltes persones de la comunitat tenim, tan del rol de taula com del rol en viu, i que s’acaba manifestant contra les persones externes a la comunitat i també contra les pròpies que hi formen part. Un dels passos més complicats de fer és que la comunitat rolera masculina ens fem front a nosaltres mateixos per evitar que aquestes coses passin. Quan canviem un comportament perquè ens han obligat, no perquè ens hàgim adonat del problema, canviem el comportament, però no la mentalitat que li ha donat origen i és qüestió de temps que torni a aflorar.

Sense cap mena de dubte, val la pena aprofundir molt més en aquests temes, però en alguns d’ells no crec estar en l’òptica adequada per abordar-los i d’altres demanen un estudi extens i propi (o tots dos casos a l’hora). Com ja s’ha comentat, aquest assaig pretén tocar aquests temes de forma més general i servir de base per desenvolupar-los de forma més específica cada un.

No podem acabar el capítol sense mencionar algunes de les persones i comunitats que estudien i difonen ja les relacions entre els jocs de rol i aquestes formes de discriminació i comportaments nocius. Espais com Todas Gamers, Geek Feminism Wiki o La mirada de Górgona (entre molts d’altres) recullen testimonis, reflexions i treballs de jugadores, creatives i autores. A títol personal crec que val molt la pena destacar el treball de Maria Moreno sobre els jocs de rol en viu.

Comencen a sorgir publicacions a nivell comercial en aquesta mateixa línia, però com passa sempre que el món empresarial (i més concretament l’editorial) fica la cullera, algunes d’aquestes publicacions son usades per editorials com a mètode per netejar la seva imatge i aprofitar la seva tirada comercial, deixant de banda tota intenció real amb la causa. Un exemple molt proper és el de la publicació #Feminism, un recull de jocs de rol i reflexions de caràcter feminista que va ser editada per Misha Bushyager, Lizzie Stark i Anna Westerling l’any 2017 i que ha traduït i distribuït al territori estatal espanyol l’editorial Nosolorol, grup editorial que ha demostrat repetides vegades amb les seves polítiques no combregar molt amb aquesta classe d’ideals. L’anunci d’aquesta edició coincideix amb la batalla legal que durant l’escriptura d’aquest llibre encara mantenia l’editorial amb un ex-empleat per quantioses irregularitats i més que qüestionables tractes i que va danyar la imatge de Nosolorol. La manca d’escrúpols d’algunes persones per tal de mantenir uns ingressos i un poder poden arribar a cotes inimaginables, i això ens obliga a no abaixar mai la guàrdia davant la màfia empresarial.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s