Origens i agraïments (per al llibre Rol en Negre)

A la meva vida compto amb més actes egoistes i deshonestos dels que m’agradaria admetre, alguns d’ells dels que mai arribaré a desfer-me’n ni em mereixo fer-ho. Durant molt de temps m’escudava en l’autojustificació o en el fet de no poder posar remei a les coses ja passades, però als últims anys m’he adonat que la bossa està molt plena de pedres i que fingir que no hi son o que no és culpa meva que hi siguin no farà que aquestes deixin de pesar.

Aquest llibre va començar com una reflexió interna, individual i personal. Malgrat no acumular molts anys en aquest món, els últims anys han fet que me’n adoni que he acumulat molts actes i pensaments incorrectes, inadequats o directament inadmissibles. Aviat aquest exercici personal va arribar a racons insospitats i va alimentar el desig de seguir explorant i reflexionant. D’aquesta manera va ser com va creuar els límits de l’autocrítica i l’assumpció interna, i es va convertir en un exercici d’analitzar també el que em rodeja, una reflexió sobre els jocs de rol i jo com a element de la seva comunitat i sobre la pròpia comunitat també.

Aquest assaig és una exploració sobre les llums i les ombres que comença a escala personal i agafa alçada fins arribar a una escala casi global, sempre tenint els jocs de rol com a centre del viatge.

Son molts anys els que acumulo des de que vaig començar a jugar al rol (des dels 14 anys ni més ni menys), però certament no hi he estat realment actiu des de que vaig passar la vintena i a dia d’avui ja sumem 10 anys d’aquesta posada de piles que haig d’agrair al meu grup de rol de llavors a Bufalà, el meu barri encara avui dia de Badalona: La Posada del Dado.

Durant aquest temps dins d’aquest grup vaig aprendre més enllà dels rudiments dels jocs. Com jugar però sobretot com dirigir. Aquí va néixer de debò el meu amor per les histories de terror sobre la taula, gràcies a en Ricard que em va descobrir Cthulhu i Lovecraft i a en David que em va ensenyar que podia convertir una partida de rol de terror en tota una experiència cuidant l’ambientació. Les bases que ells van posar llavors segueixen sent referents primordials per a mi.

L’arribada de l’Ali va suposar un creixement increïble en aquest camí, posant per primera vegada les idees d’art i professió dins dels jocs de rol. Mai m’havia plantejat seriosament que escriure i crear rol podia convertir-se en una professió, en un mitjà de vida fins que ella va inculcar aquesta idea i amb en Ricard i en David li vam donar forma. Així va començar el projecte de crear un univers i un joc de rol propis sota el nom de Klorkav. Fins i tot vam crear un segell productor que es va estavellar per estar més fet d’il·lusió que de raó. Celebro i agraeixo molt aquell procés d’ascens i fracàs i tot el que em va aportar com a roler i com a persona.

Però si haig d’escollir una etapa de gran explosió creativa no puc passar per sobre dels anys vinculat a la comunitat rolera de Màlaga. Més de dos anys i mig de vincle que van mostrar-me la comunitat rolera a nivell estatal i sobrepassant aquestes fronteres, noves formes de dirigir, jugar, crear i entendre els jocs de rol i les bases que han acabat portant al pensament que ha donat forma a aquest llibre. Podria casi fer un llibre només mencionant a les persones que van influir durant aquells anys i a qui recordaré sempre, però per sobre de totes les experiències agraeixo per aquells dies i per la seva influencia encara a dia d’avui a en Gerardo, na Paula, na Irene, en Shura, en Joaquín, na Sofía, n’Alba i en Dani que em van ensenyar nivells inimaginables de creació; a n’Ana, que malgrat haver estat una illa allunyada de la resta, sempre fou un referent i una font inesgotable d’inspiració i aprenentatge; a na Isa per ser un pont de realitat; a n’Elena per convertir-se en una camarada i un pou inesgotable d’idees i reflexions que agraeixo cada dia de no haver perdut. Però res de tot això s’hagués aixecat sense una de les persones que més ha influït en tota la meva vida. La Mar va posar un alt grau d’exigència quan creava i un gran suport quan va mostrar les seves llums, i va forjar i obligar la reflexió, la crítica interna i l’autocontrol per sobre de la ira i el dolor quan va decidir mostrar la seva cara més fosca. No seria ni l’ombra del què sóc sense haver-la gaudit i patit a ella i a tota la xarxa al voltant de Màlaga.

I llavors és quan arribem a l’etapa actual, una etapa de constant revisió i reflexió, tan a nivell de rol com ideològic com personal. Aquest procés viu gràcies a la gent que m’acompanya ara, tan els nouvinguts com les persones més veteranes al meu camí. Persones com en Francesc, la Laura que cada setmana mantenen els meus peus a terra amb cada partida i cada debat. A Manu, perquè el seu afecte, el seu suport i sobretot la seva franquesa han traspassat la taula. Als meus pares, que no només han mostrat suport pel que faig, sinó que també l’esforç de l’interès per un món que els hi era molt desconegut. A en Felip, un suport tan personal com creatiu i sempre un referent a nivell humà. A la meva germana, l’Anna, per sumar i ampliar les meves fronteres creatives i intel·lectuals i fer-me pensar en portar els jocs de rol més enllà dels seus habituals escenaris. A l’Arlet, per ser sempre un somriure a la meva vida i un recordatori de per a qui val la pena tot l’esforç de seguir portant un món nou als nostres cors. Als meus cosins, en Joan i la Laura, per ser un suport creatiu més important del que ells s’imaginen. A la Jenny, per ser un suport inesperat i una impagable ampliació de mires tan a nivell humà com creatiu. A la Marta i a en Xavi, que han aportat el seu tros de llenya per fer créixer cada cop més aquest foc. A la Rosa, la Tina i la Maika per els mesos de suport i aprenentatge a la biblioteca. Al Fran i a l’Ezequiel per ja molts anys de suport sempre benvingut. A la María, per una amistat sense condicions ni exigències. Al Nacho, per ser una constant dosi d’humilitat i un recordatori de respecte i tolerància. I per fi, encara que per últims no menys importants, a en Dani i l’Alba, per ser els camarades més propers i que de més a prop han seguit tot aquest camí i que encara segueixen al meu costat.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s