Un nou rol contra l’Antic Règim

Si alguna cosa ens costa de veres és renunciar als nostres privilegis, encara que siguem conscients de que són injustos i desiguals (com a home cis, blanc tinc una llarga carrera en el món del privilegi). Ens han ensenyat des de que comencem a caminar per aquest món que hi ha una sèrie de coses i comportaments als que tenim dret i altres als que no podem accedir, i ho acceptem en menor o major mesura, especialment per la força i poder que te la costum.

El privilegi és a tots els nivells de la nostra vida i present a totes les persones que el posseeixen, per poc que sigui. I com és lògic, el món de la mal anomenada subcultura o el món friki (digueu-li com us sembli, ja ens entenem) no se’n escapa pas.

Trepitgem un terreny que sempre ha respirat aires alternatius, però que cada cop més s’ha allunyat d’aquests, fins arribar a ser una de les formes de consum més massives i menys “alternatives” a dia d’avui. I els jocs de rol no només no són una excepció, sinó que són un dels terrenys on més presencia te aquest problema.

Productes a preus cada cop més alts, edicions de luxe amb cada vegada més importància, gestió editorial enfocada a exprimir a qui consumeixi més que enfocades a la creació i la distribució del rol, esdeveniments grans i de gran potencial usats com aparadors i que deixen fora a qui no s’ho pot permetre. Aquesta llista és només un fragment dels interminables exemples de classisme i neoliberalisme que impregnen i infecten un món de base tan creativa i social.

Les alternatives no falten, però encara són molt comptades i disperses i els costa moure la gent suficient. Una part massa important de les persones usuàries dels jocs de rol es deixa portar molt fort pel seu paper consumidor, còmode i complaent mentre tinguis els recursos i no facis massa preguntes.

Ens costa massa abandonar la nostra zona de confort, sortir de la rutina consumista i trencar amb els canals i les vies habituals a les que ens han acostumat des del sistema i arribem fins al punt de defensar aquesta posició i atacar a qui ens assenyala quelcom que en el fons nosaltres mateixes i mateixos podem veure.

Però la realitat que ens rodeja reclama amb força que fem aquest esforç, que trenquem amb aquestes males comoditats.

Dins del món del rol podem creure que no patim aquesta classe de problemes, o que no els patim de forma preocupant, però hi estem tan immersos que ni tan sols ens n’adonem (o no ho volem fer).

Ens rodegen actes i jornades de gran format que ens atrapen i juguen amb les nostres emocions. Són jornades al voltant de comunitats antigues i de forts vincles temporals que exploten emotivament durant els dies retrobament i ens deixen una buidor molt difícil de carregar quan aquestes han passat. És precisament aquesta forma de dependència emocional que grups, editorials i particulars utilitzen per fer créixer les seves xarxes i satisfer els seus interessos particulars. Exploten sense escrúpols aquest potencial per vendre les seves marques i perpetuar el sistema classista sobre el que s’aixeca el rol comercial, vinculant els seus corruptes noms a aquestes emocions que ens arriben a fer volar.

Altres actes juguen amb altres formes de xantatge, com fan les clàssiques ONGs, fent us de col·lectius necessitats o en situacions molt precàries per despertar el sentiment de culpa en la gent perquè participi i tapi amb una acció estèril aquest sentiment de culpa passatger.

En tots els casos, a banda de sumar adeptes a les seves causes i engreixar els seus propis egos, aquesta colla de voltors sense consciencia fan servir tot aquest circ per netejar les seves cares, per tapar la foscor que els consumeix darrere de la màscara, foscor en forma de maltractament a treballadores, usuàries i creatives, que queden menyspreades per la repugnant maquinaria productiva editorial. Una doble acció pròpia de mafiosos que a més els serveix d’escut contra qualsevol crítica, perquè com criticaràs unes jornades que fan feliç a tanta gent o un acte per recollir fons per un grup que ajuda a infants pobres? No tenen ni miraments ni vergonya, i van perdre tots dos el dia que van començar a engreixar-se com a bacons.

La situació arriba al punt que ja es fa necessari explorar alternatives i sumar-nos a les que ja existeixen, que no sent poques encara són insuficients. La creació d’actes alternatius molt més oberts i no tancats a butxaques acomodades o l’us de vies alternatives de creació i difusió de creacions lligades als jocs de rol, fugint dels canals habituals establerts pel comerç i l’economia imperants són algunes de les infinites vies de construcció d’una comunitat rolera molt més sana i ètica.

Però abans de construir, cal destruir i fer-ho d’arrel. Els canals i sistemes creats pel sistema i els seus fidels gossos de presa no poden ser modificats o usats per muntar-hi a sobre. Netejar unes jornades que generen una dependència emocional de qualsevol ingerència editorial o de particulars està molt bé, però no elimina aquesta dependència, mantenint una eina de manipulació viva per qui la vulgui prendre en el futur. Crear sobre els fonaments del sistema només li dona una nova i més efectiva forma a la plaga que volem combatre.

Cal desmantellar i destruir aquest llegat profundament i crear de nou sobre les seves cendres, aixecant projectes i creacions independents basats en principis socials, educatius i totalment lliures. Portem un rol nou a dins que ens pertany i la fórmula per fer caure l’Antic Règim que patim es resumeix en una paraula: boicot.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s