Desfragmentació

Durant aquest últim any han anat movent-se les hores invertides en crear rol pel sol fet de crear-lo, per anar engrossint les hores invertides en la creació d’un rol enfocat al treball i la lluita socials. Aquest procés ha portat a nombroses reflexions i revisions de com he funcionat en aquestes contrades fins ara i en com ho han fet les persones dins d’aquest entorn.

I ara li ha tocat al concepte de grup de rol i la seva forma habitual de funcionar. En aquest territori estatal hi ha una quantitat incomptable de grups de rol de moltes natures i amb moltes formes de funcionar, tots ells en funció dels seus membres, la seva filosofia, els seus objectius i un llarg etcètera.

La meva mirada s’ha aturat en el que podríem anomenar el tipus més habitual de grup, aquell que es forma amb un grup d’amigues i amics que s’ajunten per jugar a rol amb més o menys freqüència i amb el temps i l’assistència a actes i jornades, decideixen per fi muntar els seus propis actes i jornades.

La freqüència d’aquesta manera de funcionar gairebé ens permetria parlar d’un prototip de grup de rol. Hi ha tants grups com tipus de persones que els formen, però tot i això, és fàcil contemplar una sèrie de patrons que tendeixen a repetir-se molt.

Un d’aquests patrons és la seva mecànica interna. Aquests grups solen començar de forma molt horitzontal, però amb el temps acaben per prendre formes més jerarquitzades de funcionar. D’inici solen utilitzar la millor organització per començar a lliurar responsabilitats entre diversos membres del grup, però ràpidament es perverteix aquesta motivació. Quan un grup no està treballat des de la participació i l’esperit voluntari, tendeix a funcionar amb una mentalitat clientelista, és a dir, vam crear un producte perquè la gent el consumeixi i així treure nosaltres un rendiment (que pot ser econòmic o social). Sota aquest prisma (que no cal que ho comparteixin tots els membres del grup per generar un conflicte), aquestes responsabilitats es converteixen en càrrecs que les persones assignades (o auto-assignades) exerceixen i que la resta del grup, acostumats a tenir un paper de consumidor, és a dir, passiu deixen exercir. Això arriba a créixer fins al punt que aquest grup no sap funcionar sense la iniciativa d’aquestes persones responsables, sense aquestes persones “cap” (ja sigui per imposició o perquè aquestes persones així ho han desitjat).

L’altre patró molt repetit és el recorregut desitjat i normalment el que s’acaba seguint. Excepte algunes excepcions (sempre menys de les que haurien), aquesta classe de grups té com a primer gran objectiu la creació de jornades de rol a nivell local o fins i tot de barri. D’entrada sembla un bon objectiu (i fins a cert punt ho és), si no fos perquè la tendència habitual és crear jornades tallades pel mateix patró de les ja existents. Jornades molt tancades a la comunitat rolera amb un molt petit o nul element de contacte amb el “món exterior” i sempre lligades i sotmeses al patrocini d’entitats majors o editorials. Aquests grups aprofiten aquests esdeveniments per figurar a la foto i de pas fer-se petits rentats de cara (com el fet de participar en jornades benèfiques per alimentar el corrupte i nefast sistema de les ONGs). Aquests models de jornades no fan més que perpetuar el sistema de rol tancat, elitista i xovinista, fent encara més gran i profund l’abisme entre la rolesfera i el món més enllà d’ella.

En els dos casos veiem un problema comú: la creació de referents, d’icones, ja siguin persones concretes o grups identificables. Quan prenen suficient grandària, aquests poden ser usats per a satisfer interessos particulars o per manipular als potencials clients.

No penso que el formar grups de rol no és una cosa que cregui que s’hagi acabar o contra el que s’hagi de combatre, ni molt menys. Són punts de trobada per jugar, per conèixer i per créixer gaudint d’una cosa tan meravellosa com els jocs de rol. El problema sorgeix quan es converteixen en vehicles per créixer dins d’un sistema creat per podrir a la gent o per a sotmetre-amb l’apatia del consum i el clientelisme.

Crec molt necessària la reflexió sobre l’enfocament que reben els grups de rol quan comencen a anar més enllà del simple fet de quedar per jugar i pretenen influenciar amb més o menys força en la rolesfera, ja que són un element clau perquè el camí de aquesta se segueixi enfonsant sense remei en el clientelisme més classista i inactiu, o prengui per fi la via de l’organització social, educativa i econòmica per crear un món roler crític, implicat i combatent, un món roler que mantingui sempre la seva independència d’interessos particulars i empresarials.

Grups que funcionin de forma oberta i sobre la base de la lliure associació pura, sense tancar-se sota un nom o un segell poden resultar trencadors dins de la rolesfera i ajudar a canviar aquesta tendència. De la mateixa manera, l’acostament a esdeveniments populars per apropar el rol a les persones alienes és un molt bon primer pas per donar una sortida diferent a aquesta nova base.

No crec que simples ajustos o canvis sobre les formes actuals puguin resultar canvis reals. El que el món del rol necessita és un canvi profund i rupturista que revolucioni la nostra forma d’entendre i de relacionar-nos amb ell (i dic això a mode d’opinió, encara que ofengui de totes maneres als “pells-fines” i altres correctors socials. Una abraçada des d’aquí).

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s