Ales

Gairebé em sorprèn quan penso en el recorregut que portem i encara més quan penso que només és una petita fracció del que portes tu.

Molt ha plogut des que et vaig veure per primera vegada i molt des dels dies de cadires i ales trencades, i ara que et miro, el millor que se m’acut per dir-te és que t’has convertit en una dona.

Pot semblar un tòpic, però no ets una dona perquè la llei així ho digui, no ets una dona perquè els cicles biològics ho dictin. Ets una dona per mèrits propis, perquè vas començar a construir aquesta dona des d’aquella cadira i amb les ales trencades, i ets aquesta dona des d’abans fins i tot de posar un peu a terra per tornar a obrir aquestes ales.

Ets una dona que no ha fet més que començar el seu camí i tot el que faràs i per la qual cosa qualsevol persona hauria de sentir admiració i orgull.

Jo si més no els sento.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s