Obrim

Varem tancar aquestes portes amb por i les varem segellar amb odi i foc. Ara, temperades amb el temps, les tornem a obrir amb intranquil·litat i expectativa, però sense por ni il·lusió.

Intranquils per les ombres que es puguin treure el cap per elles i per les seves intencions en fer-ho, però sense por de ser implacables en l’execució si tornen enverinades una altra vegada. Ja no hi ha mentida ni manipulació que ens faci mal ni vacil·lar a segar cap dels seus caps.

Amb l’expectativa de veure el nou que pot créixer d’això, però sense il·lusió perquè ens la vau segar tota, deixant tota confiança en un buit erm i irrecuperable. Ja no existeix promesa vostra en la qual puguem confiar.

Però el temps va temperar el foc d’un odi que vam creure inextingible, i tot i que l’olor de les cendres encara resta en el record, donarem a aquest temps una altra vegada el benefici del dubte. Que sigui per créixer o per executar, però que sigui.